martes, 24 de agosto de 2010

Llibertat

El mateix dia en què els dos cooperants catalans han recuperat la seva llibertat, una de les figures més emblemàtiques i entranyables de la Història d’Europa, l’Anna Frank, ha perdut part de la seva identitat. El castanyer que durant anys l’havia vist créixer en el seu captiveri ha caigut avui, derrotat pel temps i per fragilitat de la seva salut.

L’arbre era l’únic contacte amb l’exterior que l’Anna havia tingut durant molts anys. Un miratge entre les quatre parets i el silenci estrident de la dominació nazi. El veia estendre’s, enrobustir-se, madurar des de la finestra del seu amagatall. Molt temps després, el mite s’estronca, com ho fa, per l'oblit, el seu personatge.

A l’altra banda del món, dos persones tornen a respirar la llibertat i creuen escapolir-se d’una altra dictadura: la que empresona milers de víctimes de la pobresa i de les desigualtats socials, la que estanca pensaments i la que perverteix un sistema maquillat de benestar.

L’Anna, al igual que els cooperants, miraven cada dia per la seva particular finestra a un món de veritats fràgils, manipulables. L’una, amb vistes a un arbre, testimoni de la depravació, els altres, cap a un horitzó completament desèrtic.

L’amplitud de la finestra és el menys important. El que compta és l’espai de l’habitació des de la qual es mira. La llibertat.

Paraula agitada: Llibertat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario